El nostre aprenentatge

Durant aquest curs ens hem adonat de la importància de la figura del mestre en el procés d'ensenyament. El treball d'un mestre mai és fàcil i ha d'estar contínuament reciclant-se per a poder adaptar-se a les necessitats del temps en el que es viu i a les nec

Font: https://goo.gl/images/7PLQQg

essitats de cada un dels seus alumnes. 

Com a futurs mestres que som, tenim clar que hi ha que convertir l'escola en una escola alternativa que accepti la diversitat de l'alumnat, que la figura del mestre es vegi com una ajuda i no com una autoritat, que tots puguin opinar perquè tots tenen punts de vista diferents amb els que aporten varietat de pensaments al grup,... 

A més a més, tenim clar que el currículum és una eina molt útil per al professorat, ja que té una sèrie de pautes a seguir que l'ajudan a l'hora d'organitzar les seves classes, de quina manera donar-les… i, a més, tenim que treballar amb un currículum obert amb unes intencions educatives globals, flexible per a cada centre i dinàmic.

En relació amb això, tenim la forma d'avaluar, que, igual que el currículum, hem de modificar i actualitzar. Com a mestres, hem d'ajudar als alumnes a aprendre, perquè som els encarregats de la seva formació pel futur; per això els em de formar per a que siguin capaços de reaccionar davant qualsevol situació que el futur els depari.

A part d'aixó, existeix un element denominat Unitat Didàctica on va descrita la programació del curs. És una proposta de treball on es descriu la planificació de l'aprenentatge dels alumnes al llarg d'un curs, una matèria, classes, etc. És una proposta constructivista, portada a la pràctica actualment en molts països i molt bé acceptada i aprofitada tant en educació formal com no formal.

Hem que tenir en compte que és molt important que l'alumne relacioni els coneixements nous amb els que ja té, és el que anomenem aprenentatge significatiu. Si volem que els alumnes aprenguin, nosaltres com a mestres, tenim que fer que aquestos mantenguin l’entusiasme, perquè si els alumnes no tenen motivació, no es produirà cap tipus d’aprenentatge útil.


El problema està quan ens adonem de que realment les competències de l'educació no són objecte d'un estudi profund. És així com arribem a la conclusió de que la millor forma d'arribar a tots els públics és moure-n's en unes estratègies metodològiques globalitzades, on el mestre disposi del coneixements necessaris per ensenyar correctament.

Tot això ho vam poder constatar al centre que vam tenir el privilegi de visitar, el CEIP Can Misses. Vam poder parlar amb el director i els professors, que van resoldre els nostres dubtes i ens van iluminar en quant a l'ensenyament respecta. També ens van mostrar com era el col·legi i la metodologia que empraven, com s'organitzaven, etc. Va ser una experiència enriquidora com poques altres.

Com a conclusió, podem dir que la carrera de mestre (encara que moltes vegades hi hagi persones que la menyspreïn) ha estat, és i serà una professió molt important i vital per a l'educació de la població en tots els sentits, ja que és gràcies a l'educació com podem arribar a tenir un bon futur i totes les seves disciplines ens fan èssers complets; és de vital importància que rebem una bona educació, completa i actualitzada. Sense educació no som humans, no som res.


Thinglink: https://www.thinglink.com/scene/1005895535413952514

Póster Malalties Rares

Enfocament globalitzador

Les competències que han de ser l'objectiu de l'educació, no han estat objecte d'estudi ni es té molta informació sobre elles. Les competències entren en quatre dimensions que les engloben: social, interpersonal, personal i professional. Dins de cada dimensió, hi ha diferents competències que es classifiquen en: disciplinar, multidisciplinar i o metadisciplinar, en relació als sabers científics que la sustentin (per exemple, la participació és metadisciplinària). Hi ha un problema, i és que hi ha molts de suports científics dels components de les competències, la qual cosa dificulta la creació d'una proposta que doni resposta a una definició de les finalitats de l'ensenyament. Per això s'ha de plantejar una estructura del currículum entorn a les necessitats vitals d'àmbit general o més concretes. El més adequat és que els coneixements es reparteixin en diferents agrupacions (com l'agrupació en dimensions, com hem vist anteriorment) de tal manera que la tasca pedagògica es pugui realitzar de la manera més adequada i eficaç possible.

Les estratègies metodològiques han de tenir un enfocament globalitzador. El mètode més utilitzat avui en dia és el mètode transmissiu convencional, basat en la seqüència exposició-estudi-exercitació-prova o examen, que només serveix per aquelles competències de caràcter acadèmic en les que la reproducció literal es correspon amb el nivell d’eficiència desitjat. Però no existeix un únic mètode alternatiu a l’ensenyança transmissiva, sinó que la resposta a les necessitats educatives passa pel domini de múltiples estratègies metodològiques. El docent ha d’utilitzar una metodologia variada en la que l’objectiu serà la utilització apropiada d’aquelles estratègies coherents amb el coneixement del que es disposa sobre com es produeixen els aprenentatges.

Per altra banda, les variables que permeten descriure qualsevol proposta metodològica inclouen: una forma d'agrupar-les en seqüències d’activitats, que és la manera d’articular les diferents activitats al llarg d’una unitat didàctica; unes relacions i situacions comunicatives que permetin identificar uns papers concrets del professorat i de l’alumnat;  unes formes d’organització social de la classe, que és la forma d’estructurar l’alumnat a l’aula en grups fixos i mòbils o flexibles, treball per parelles o individual, i la dinàmica grupal que s’estableix; una manera de distribuir l’espai i el temps, ja que un ús rígid dels dos poden impedir l’aprenentatge de moltes de les competències previstes, per tant la distribució de l’espai i del temps han d’adaptar-se a les característiques  de la corresponent dinàmica grupal; un sistema d’organització dels continguts on s’introdueixen el màxim nombres de relacions possibles i la situació real de partida, així cada alumne enriqueix les seves estructures de coneixement amb esquemes interpretatius complexos; un ús dels materials curriculars, ja que aquestos han d’ajudar a construir situacions de la realitat que seran el punt de partida de les seqüències didàctiques, han de contenir exercicis seqüencials i han de ser flexibles per adaptar-se als diferents ritmes d’aprenentatge; i un procediment per a l’avaluació, ja que aquesta incideix en l’aprenentatge i és una peça clau per determinar les característiques de qualsevol metodologia..

Per últim volem comentar que les competències és l’objectiu de l’educació, per tant, les competències han d’estar estudiades. Després d’haver llegit les lectures corresponents, sabem que no hi ha cap ciència que les estudií, però si has disposat d’un saber contrastat pels seus components. Com a futurs mestres que som, hem de tenir en compte d’utilitzar unes estratègies metodològiques amb un enfocament globalitzador, ja que hem de tenir en compte per a qui va dirigit, és a dir, dimensió social, interpersonal, personal i professional. Com a resum, el docent a d’utilitzar una metodologia variada que el seu objectiu sigui realitzar estratègies coherents amb el coneixement que es disposa sobre com es produeixen els aprenentatges a l’aula.

Infografia: https://create.piktochart.com/output/26995850-sequencia-dactivitats

Font: https://goo.gl/images/AmXuQp

Presentació Power Point BATICOGE

El divendres 15 de Desembre, vam presentar el nostre Projecte de Baticoge a l’assignatura de TIC. En aquest projecte vàrem visitar un centre per tal de realitzar unes preguntes sobre les Noves Tecnologies.

Ha estat un treball molt aprofitós ja que vam portar la teoria, apresa a l’aula, a la pràctica. Vam poder treure unes conclusions un cop acabar el projecte. Creiem que la societat evoluciona molt ràpid però que hi ha escoles que els hi costa evolucionar pel que fa a les TIC.

És un tema que costa i que hi ha por, però hem de pensar que les Noves Tecnologies és un molt bon recurs que ens ajuda a trencar barreres amb aquells alumnes que ho necessitin i una molt bona eina  per ajudar-nos a donar els continguts. En definitiva, una motivació cap als alumnes.

A continuació, adjuntem el Power Point que és l’eina que vàrem a utilitzar per a la nostra presentació de projecte:

Re-disseny

RE-DISSENY DE DIAPOSITIVES

Avui a classe de TIC hem re-dissenyat un Power Point tradicional, aquest es troba cargat de text, amb molt poques imatges,... 

El nostre re-disseny es basa en tot el que hem aprengut durant el curs amb l'assignatura de TIC, hem possat poc text i moltes imatges, hem realitzat transicions,...

Aquí us adjuntam el notre Power Point re-dissenyat 😊

Bretxa Digital

La bretxa digital és un fenomen social que l’hem de tenir present a les nostres aules. Hem d’analitzar la situació per reduir les conseqüències i aspectes negatius que es poden produir.

Font: https://goo.gl/images/ZK61c1

La bretxa digital la podem definir com la diferència que n’hi ha entre aquelles persones, societats, etc que poden accedir a les xarxes i les que no poden fer-ho.

En aquesta entrada ens hem volgut informar més sobre aquest tema. Per tant, cada membre del grup hem cercat un article i hem volgut fer un resum de tots ells. Ens ha servit per a poder ampliar els nostres coneixements.

Hem valorat positivament aquesta entrada ja que, com a futurs mestres que som, hem de tenir en compte tots aquells aspectes que poden tenir lloc a una situació d’exclusió a les nostres aules.

A continuació adjuntem el nostre informe extret dels 5 articles cercats sobre la Bretxa Digital. 

Life Feels Good

Una de les activitats que ens van encomanar va ser veure la pel·lícula de Life feels good.

Aquest film dirigit per Maciej Pieprzyca i que de fet a set guanyadora de premis com  "Millor pel·lícula" en el Festival de Montreal (2013) tracta la història d'un home  Mateusz Rosiński que s'ha vist afectat des de que va néixer per una paràlisi cerebral i al llarg de la trama es veu com lluita per ser considerat un ésser intel·ligent i conscient de tot el que passa.


La segona part de l'activitat era fer un comentari individual en el fòrum general de l'assignatura de TIC responent a la pregunta de:

Quins canvis hauria pogut tenir la vida d’en Mathew si hagués tingut un/a mestre/a informat en temes tecnològics i d’ajudes tècniques?

I contestant a un comentari anterior d'algun dels nostres companys. 


Aquí us deixam els nostres comentaris:

Comentari de la nostra companya Alba Cosano que per problemes amb la conta de Moodle no podia accedir-hi:

És evident que si en Matthew hagués tingut més ajuda (dins de l’àmbit que sigués) hauria millorat la seva qualitat de vida, això per descomptat. Però no només ell, sino qualsevol persona amb un problema d’aquesta índole, per desgracia.

El clar problema que jo veig, no només en aquest cas, sino en l’actualitat en general, és que ningú dona l’importància que es mereix a aquest tipus de problemas. No ens interessa, simplement. És millor continuant enriquin-se a costa dels altres i promocionar una forma de vida consumista que “malgastar” els diners en la recerca de solucions per persones amb problemas que no ens interessen; és més fácil.

I ja no només es tracta d’aquest aspecto egoísta i fastigós de l’èsser humà, sino la inconsciència i el desconeixement de la gent al voltant d’aquestes persones especials. Si, per exemple, els pares d’en Matthew haguessin actuat d’una altra manera, potser l’inserció de Matt hagués sigut diferent. Potser, també, si els metges haguessin posat més interés, haguessin trobat altra manera de tractar el seu problema o li haguessin donat més possibilitats… Qui sap…

El que és clar, és que, com va dir Stephen Hawking: “pot ser que no tingui res a veure o que ni tan se vol tingui una base científica, però és molt probable que encara estigui viu gràcies al meu optimisme i a les meves ganes de viure”. Pot ser que, amb en Matthew, passés lo mateix… Qui sap…

ESPEREM QUE US HAGI ESTAT D'INTERÈS LES NOSTRES APORTACIONS!

Formar per a la vida

L'avaluació a l'escola ha de dirigir-se a tot el procés d'ensenyança i d'aprenentatge, no només als resultats que ha d'aconseguir l'alumnat, sinó a qualsevol de les tres variables fonamentals que intervenen, és a dir, les activitats que promouen el professorat, les experiències que realitza l'alumne i els continguts d'aprenentatge, ja que les tres són determinants per a l'anàlisi i comprensió de tot el que succeeix en qualsevol acció formativa.

Extret de:
https://www.flickr.com/photos/richardstep/7438001874

Fins fa poc temps, en el model tradicional, l'avaluació s'associava a una prova que pretenia reconèixer simplement si l'alumne sabia o no sabia sobre uns continguts generalment conceptuals, a partir d'unes proves senzilles de paper i llapis. Tot es redueix finalment a una nota que pretenia incloure en ella mateixa tota la riquesa del procés d'ensenyança i aprenentatge, la nota aconseguida a través de l'examen era l'únic mitjà pel qual l'alumne realitzava l'esforç necessari en el seu procés d'aprenentatge.

L'educació sempre es defineix amb la intenció de formar per a un demà, preparar als alumnes perquè siguin capaços de respondre de ela forma més eficaç possible davant unes determinades situacions. Per tant, l'objectiu ha de ser avaluar per ajudar a l'alumne a què millori el domini d'una competència determinada. Per poder avaluar les competències és necessari tenir dades fiables sobre el grau d'aprenentatge de cada alumne amb relació a la competència en qüestió, això requereix l'ús d'instruments en funció de les característiques específiques de cada competència i els diferents contextos on aquesta es pot dur a terme. El medi per conèixer el grau d'aprenentatge d'una competència serà la intervenció de l'alumne davant una situació-problema que sigui reflex de les situacions reals en les quals es pretén que sigui competent.

El currículum inclou el concepte de competència i exposa que la seva adquisició per part dels alumnes és el referent bàsic del procés educatiu que du a terme l'equip docent. Això fa canviar els objectius que es buscaven des de totes les activitats escolars, matèries, àrees... També afectarà les metodologies emprades, ja que es cerca l'adequació, la manera més eficaç d'obtenir uns resultats concrets.

L'avaluació té, en el currículum, una funció reguladora de tot el procés d'aprenentatge per competències. El professorat ha de poder mesurar el grau d'assoliment dels objectius de les matèries, de les competències bàsiques i, si és necessari, dels processos didàctics dels aprenents. Per a l'alumnat, saber regular-se i constatar els seus avanços els ajudarà a estar més preparats per seguir endavant amb l'aprenentatge. Per tant, és important que l'alumne sigui el principal implicat del seu procés d'aprenentatge. A més, s'haurà de compartir amb l'alumnat el procés avaluador, i això implica la recerca de noves estratègies per fer-ho. Cal compartir amb el professorat i les famílies la coherència dels criteris d'avaluació aplicats en les disciplines o activitats escolars.

Per acabar, podem dir que la societat evoluciona molt ràpidament, per tant, l'escola també ho ha de fer. L'objectiu de l'avaluació d'una escola tradicional és una nota i preparar a l'alumnat per la vida laboral. I l'objectiu de l'escola moderna és ensenyar a l'alumnat els seus errors per tal que no els faci un altre tot, és a dir, ensenyar el perquè de les coses. Crèiem que com a futurs mestres hem d'avaluar explicant els perquès, ja que l'alumnat sabent-l'ho ho adquirirà més fàcilment i serà positiu pel seu procés d'aprenentatge.

Infografia: https://create.piktochart.com/output/26720261-new-piktochart

Twitter

Hem volgut penjar a Twitter, amb el Hashtag #tic22104, per tal de compartir amb els nostres companys el nostre joc. Creiem que això és una molt bona manera per compartir recursos i ajudar-nos entre nosaltres com a futur mestres.

Daus Conceptuals

El joc del Daus Conceptuals va ser creat per Adrián Chang. Consisteix en crear dos daus, cada dau tindrà uns conceptes diferents. Alhora de llençar-los els alumnes hauran de relacionar els dos conceptes. 

Els estudiants ha de saber si els dos conceptes estan relacionats o no. Hauran de construir una oració i finalment, hauran de construir un mapa conceptual amb els conceptes.

El nostre joc va adreçat als alumnes de primer cicle de primària. Els conceptes que hem triat és, per un dau, els nombres de l´u al sis, i l´altre dau, diferents objectes. Per exemple, amb el nombre u hauran de relacionar la part del dau que tingui un objecte. Volem que relacionin els nombres amb les quantitats.

L´objectiu del joc és relacionar els conceptes dels dos daus construint un mapa conceptual.

A continuació trobareu una infografia on veurem les normes del joc, com jugar i el resultat final.

Power Point

Avui en el taller hem  aprés a utilizar millor la eina per fer presentacions visuals. Power Point és l'eina que més usam després de Word Documents ja que és molt útil per a estudiants i qualsevol persona que vulgui explicar de manera més amè.

És una manera  de facilitar  la informació, a més a més té més eficàçia didàctica gràcies a  l'opció de poder ficar imatges (perquè els continguts siguin més visuals), audio i video. També diferents tamanys i estils de lletra i crear hipertextos.

Aquesta es la presentació sobre "Què són les malalties rares?" dedicat a nenes de Primària que hem fet per pràcticar les diferents opcions que ens ofereix Power Point. Amb transcicions,imatges,videos,...

Esperem que us hagi agradat!!

Manipulació dels mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació són instruments manipulables amb els quals els governs poden porvocar un control social que, a vegades, no es percebut per la majoria de persones. 

És necessari una visió crítica de la informació que ens arriba, per això hem realitzat una activitat a clase amb l'objectiu de'interpretar i analitzar una postura crítica davant la informació provinent dels mitjans de comunicació socials. 

Us adjuntam aquí el pdf amb l'activitat. 

Principis Psicopedagògics

Font: https://flic.kr/p/7SpXkV

L'aprenentatge significatiu és un tipus d'aprenentatge en què un alumne relaciona els coneixements nous amb els que ja té.

Trobem dos tipus d'aprenentatges: un de molt superficial, és a dir, memorístic; i un de molt elaborat, útil per a la comprensió.

Un aprenentatge serà més significatiu quan l'alumne apliqui el que ha après en diferents contextos.

D'altra banda, les competències són la combinació integrada de coneixements, habilitats i actituds, que es posen en acció per a un exercici adequat en un context donat. Aquestes impliquen una acció que per ser eficaç ha de mobilitzar diferents recursos constituïts per esquemes d'actuació que integren coneixements, procediments i actituds.

Les característiques de l'aprenentatge de les competències estan relacionades amb les condicions que s'han de donar perquè l'aprenentatge sigui significatiu. Aquestes condicions són els principis psicopedagògics de l'aprenentatge significatiu.

1. Esquemes de coneixement i coneixements previs

Els esquemes de coneixement són les representacions que una persona té sobre algun objecte de coneixement i els tenim que relacionar amb els coneixements previs (el que l’alumne ja sap).

2. Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs

La connexió entre els esquemes de coneixements actuals i el nou coneixement ha d’implicar connexions profundes, es a dir, coses que tinguin sentits, no connexions superficials que no quedin be enllaçades.

3. Nivell de desenvolupament

Es important que l’alumne estigui preparat per a construir els nous coneixements, és a dir, que el nou contingut sigui adequat a la seva edat i etapa. Hem de tenir en compte en quin nivell de desenvolupament estan els nostres alumnes.

4. Zona de desenvolupament proper

La zona de desenvolupament proper és la distància entre el que sé fer i el que no sé fer, es a dir, el que sé fer amb ajuda (aprenentatge cooperatiu, origen de l’aprenentatge social). I es aquí on hauríem d’ensenyar. No es pot fer un vincle amb un coneixement llunyà.

5. Disposició per a l’aprenentatge

En la disposició per a l’aprenentatge intervenen factors vinculats a les capacitats d’equilibri personal, relació interpersonal i inserció social.

6. Significativitat i funcionalitat dels nous continguts

Una de les condicions per a que un aprenentatge sigui significatiu es la necesitat de que aquest nou contingut ho sigui per si mateix.

7. Activitat mental i conflicte cognitiu

Per a que hi hagi un aprenentatge és molt important que l’alumne tingui un paper actiu i protagonista. Si no t’emociones no aprens.

8. Actituds favorables, sentit, motivació

L’actitud  es refereix a la disposició de la persona per l’aprenentatge. És molt important que l’alumne estigui motivat a l’hora d’aprendre.

Hi ha dos tipus de motivació:

·         Intrínseca: l’alumne té motivació pròpia per aprendre.

·         Extrínseca: l’alumne té ganes d’aprendre per una causa externa (examen, nota, un premi,...).

Nosaltres com a mestres tenim que fer que la motivació es bassi en la passió per aprendre. Hem  d’intentar despertar la motivació intrínseca.

9. Autoestima, autoconcepte i expectatives

Si l’alumne esta donant coses fora del seu nivell de desenvolupament proper, que no pot fer relacions significatives amb el seu esquema de coneixement, acabarà influint en la seva autoestima i en el seu autoconcepte de manera negativa.

Les expectatives del mestre son claus en les pròpies expectatives de l’alumne. En funció del missatge que l’enviem l’alumne construirà les seves pròpies expectatives.

10. Reflexions sobre el propi aprenentatge, metacognició

La capacitat de reflexionar sobre com es produeix el propi aprenentatge facilita el nou aprenentatge.

Regular el propi aprenentatge és un factor clau en l’aprenetatge de competencies ja que comporta saber:

·         Planificar

·         Executar (realitzar, fer seguiment de l’aprenentatge)

·         Reflexionar

Per acabar, podem dir que hem après que les persones en període de creixement estan en una fase molt important per la plasticitat i la connexió de les neurones. Si volem que els alumnes aprenguin, nosaltres com a mestres, tenim que fer que aquestos mantenguin l’entusiasme, perquè si els alumnes no tenen motivació, no es produirà cap tipus d’aprenentatge útil.

Infografia: https://create.piktochart.com/output/26256888-new-piktochart