 |
| Font: https://flic.kr/p/8Jkhjr |
L'escola ha anat canviant al llarg de la història. Al principi es parlava
d'una escola on es creia que els alumnes no sabien i, per tant, hi anaven per
aprendre. El mestre era l'únic que posseïa els coneixements necessaris per a
l'aprenentatge de l'alumne i els emprava únicament per a que aquests poguessin
omplir la seva intel·ligència amb l'acumulació. Es va lluitar molt per tal que
aquesta concepció de l'escola desaparegués i donés pas a una ensenyança alternativa, on l'escola s'adapta a les necessitats de cada nen, cadascú és
diferent i necessita el seu ritme per aprendre; es dona més importància a
l'activitat autodidacta i la intel·ligència es considera un pot ple que
s'enriqueix, ja que el nen té els seus propis coneixements.
Aquesta idea d'escola alternativa s'ha intentat integrar dins de l'aula,
però no ha sorgit amb els resultats esperats. Avui en dia és cert que hi ha una
escola que accepta la diversitat de l'alumnat, intenta que participin dins de
l'aula i amb els seus companys, el mestre ja no es veu com a una figura
d'autoritat al que simplement l’han d'escoltar, sinó que tots poden opinar
perquè tots tenen punts de vista diferents amb els que aporten varietat de
pensaments al grup. Però avui en dia, encara no existeix, malauradament, una
participació plena de l'alumnat ja que els nens que tenen una manera diferent
d’aprenentatge de la que està estipulada, alguna necessitat educativa especial,
mancança d’habilitats socials, no es troben dins de l'aula amb els altres
companys. La teoria és una escola inclusiva, en canvi, en la pràctica, es veu a
diari que la realitat és una altra. Aquests nens tenen els mateixos drets
d’estudiar que qualsevol alumne i, en canvi, se'ls separa de la resta. És cert
que això significa un esforç per a la institució educativa, però s'han
d'integrar i per això també són importants els equips de l’EOEP a
primària i els d’orientació a secundària, ja que són els encarregats
d’observar, diagnosticar i avaluar la feina que s’ha de fer amb aquest alumnat.
Els pedagogs terapèutics seran els encarregats d’adaptar el material per a que
el professorat pugui treballar amb aquests nins.
Per altra banda, també tenim a les famílies que no estan d'acord amb una
part de l'escola actual. La majoria d'elles creuen que l'escola ha de dur a terme
la formació integral de la persona, és a dir, capacitar-la per a donar resposta
als problemes que se li presenten al llarg de la seva vida. Però això no és
així, ja que l'escola aporta coneixements acadèmics a l'alumne, i en aquesta,
s'ensenya tot allò que no pot ser après de forma natural en la família, els
mitjans de comunicació, ... L'educació de l'alumne de cara a la societat l’han
de donar els pares als seus fills, no l'escola. Ha d’haver-hi una interacció
entre alumne – mestre – família perquè el treball en equip és bàsic per
avançar.
Per finalitzar, podem dir que no érem conscients de que l’escola que tots
hem viscut estava tant endarrerida en comparació de l’escola ‘’ideal’’ que
presenten els autors. Aquest fet ens ha ajudat a tenir una visió diferent de
l’educació enfocada més a potenciar les capacitats o competències del nen, que
d’aquesta manera, a llarg termini, afavorirà a la societat.
