Manipulació dels mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació són instruments manipulables amb els quals els governs poden porvocar un control social que, a vegades, no es percebut per la majoria de persones. 

És necessari una visió crítica de la informació que ens arriba, per això hem realitzat una activitat a clase amb l'objectiu de'interpretar i analitzar una postura crítica davant la informació provinent dels mitjans de comunicació socials. 

Us adjuntam aquí el pdf amb l'activitat. 

Principis Psicopedagògics

Font: https://flic.kr/p/7SpXkV

L'aprenentatge significatiu és un tipus d'aprenentatge en què un alumne relaciona els coneixements nous amb els que ja té.

Trobem dos tipus d'aprenentatges: un de molt superficial, és a dir, memorístic; i un de molt elaborat, útil per a la comprensió.

Un aprenentatge serà més significatiu quan l'alumne apliqui el que ha après en diferents contextos.

D'altra banda, les competències són la combinació integrada de coneixements, habilitats i actituds, que es posen en acció per a un exercici adequat en un context donat. Aquestes impliquen una acció que per ser eficaç ha de mobilitzar diferents recursos constituïts per esquemes d'actuació que integren coneixements, procediments i actituds.

Les característiques de l'aprenentatge de les competències estan relacionades amb les condicions que s'han de donar perquè l'aprenentatge sigui significatiu. Aquestes condicions són els principis psicopedagògics de l'aprenentatge significatiu.

1. Esquemes de coneixement i coneixements previs

Els esquemes de coneixement són les representacions que una persona té sobre algun objecte de coneixement i els tenim que relacionar amb els coneixements previs (el que l’alumne ja sap).

2. Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs

La connexió entre els esquemes de coneixements actuals i el nou coneixement ha d’implicar connexions profundes, es a dir, coses que tinguin sentits, no connexions superficials que no quedin be enllaçades.

3. Nivell de desenvolupament

Es important que l’alumne estigui preparat per a construir els nous coneixements, és a dir, que el nou contingut sigui adequat a la seva edat i etapa. Hem de tenir en compte en quin nivell de desenvolupament estan els nostres alumnes.

4. Zona de desenvolupament proper

La zona de desenvolupament proper és la distància entre el que sé fer i el que no sé fer, es a dir, el que sé fer amb ajuda (aprenentatge cooperatiu, origen de l’aprenentatge social). I es aquí on hauríem d’ensenyar. No es pot fer un vincle amb un coneixement llunyà.

5. Disposició per a l’aprenentatge

En la disposició per a l’aprenentatge intervenen factors vinculats a les capacitats d’equilibri personal, relació interpersonal i inserció social.

6. Significativitat i funcionalitat dels nous continguts

Una de les condicions per a que un aprenentatge sigui significatiu es la necesitat de que aquest nou contingut ho sigui per si mateix.

7. Activitat mental i conflicte cognitiu

Per a que hi hagi un aprenentatge és molt important que l’alumne tingui un paper actiu i protagonista. Si no t’emociones no aprens.

8. Actituds favorables, sentit, motivació

L’actitud  es refereix a la disposició de la persona per l’aprenentatge. És molt important que l’alumne estigui motivat a l’hora d’aprendre.

Hi ha dos tipus de motivació:

·         Intrínseca: l’alumne té motivació pròpia per aprendre.

·         Extrínseca: l’alumne té ganes d’aprendre per una causa externa (examen, nota, un premi,...).

Nosaltres com a mestres tenim que fer que la motivació es bassi en la passió per aprendre. Hem  d’intentar despertar la motivació intrínseca.

9. Autoestima, autoconcepte i expectatives

Si l’alumne esta donant coses fora del seu nivell de desenvolupament proper, que no pot fer relacions significatives amb el seu esquema de coneixement, acabarà influint en la seva autoestima i en el seu autoconcepte de manera negativa.

Les expectatives del mestre son claus en les pròpies expectatives de l’alumne. En funció del missatge que l’enviem l’alumne construirà les seves pròpies expectatives.

10. Reflexions sobre el propi aprenentatge, metacognició

La capacitat de reflexionar sobre com es produeix el propi aprenentatge facilita el nou aprenentatge.

Regular el propi aprenentatge és un factor clau en l’aprenetatge de competencies ja que comporta saber:

·         Planificar

·         Executar (realitzar, fer seguiment de l’aprenentatge)

·         Reflexionar

Per acabar, podem dir que hem après que les persones en període de creixement estan en una fase molt important per la plasticitat i la connexió de les neurones. Si volem que els alumnes aprenguin, nosaltres com a mestres, tenim que fer que aquestos mantenguin l’entusiasme, perquè si els alumnes no tenen motivació, no es produirà cap tipus d’aprenentatge útil.

Infografia: https://create.piktochart.com/output/26256888-new-piktochart

Taller Thema Tools

Avui hem utilitzat una eina anomenada Cmap Tools que genera mapes conceptuals, esquemes, diagrames,... i serveix per organitzar conceptes i idees d'una forma senzilla i pràctica.

Ningú membre del grup l'havia utilitzat fins ara, però ens hem adonat  que és una eina molt pràctica a l'hora de estudiar, organitzar apunts, etc. El fet de poder vincular altres pàgines webs et facilita tenir tota la informació en un mateix lloc i disponible per a tots, ja que dona la possibilitat de poder compartir un document amb els diferents membres del grup.

A continuació, us deixam el nostre mapa conceptual portat a terme a l'aula amb el seu enllaç més abaix.

Enllaç: https://cmapscloud.ihmc.us/viewer/cmap/1RXGFV6YY-12ZYFY1-NN9H05

El currículum a primària

Font: https://flic.kr/p/dELbZF

Podem dir que el currículum es considera un instrument per orientar la pràctica educativa, és una guia i una ajuda per als professors. Els seus orígens els trobem a l'any 1973 amb la redacció de les Primeres Orientacions i Programes, però la seva estructura no s'ajustava a les necessitats de la societat i va ser la demanda social d'aquell moment la que va aconseguir una renovació d'aquest currículum. Així es va proposar un currículum obert que recull unes intencions educatives globals, flexible per a cada centre i dinàmic.

A més a més, el currículum està dividit en 3 nivells:

• Primer nivell de concreció: és la base del currículum i ve determinat per l'Administració. Aquí trobam els continguts que s'han d'ensenyar, els quals estan dividits per àrees de coneixements, i aquestes àrees, a la vegada, estan dividides en diferents continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals.
• Segon nivell de concreció: aquí podem trobar els diferents projectes curriculars del centre.
• Tercer nivell de concreció: es plantegen activitats per a l'aprenentatge i l'avaluació que està adaptada a cada alumne en particular.

Amb aquest segon nivell de concreció s'està demanant a l'escola que realitzi un document (PCC) en el que es redactin l'ús del currículum dins de cada centre. És a dir, de quina manera interpretaran el currículum per tal que atengui a les característiques del centre.

El currículum escolar dirigeix a allò que s'ha de fer i que ha de saber un alumne a l'educació primària. Aquest, contesta a preguntes com: QUÈ ensenyar, és a dir, quins continguts i els objectius que es pretenen aconseguir; a la vegada proporciona QUAN ensenyar, com ordenar i seqüenciar els continguts i objectius. També contesta a COM ensenyar, quines metodologies i, a més a més, QUÈ, COM i QUAN avaluar.

És una eina molt útil per al professorat, ja que tindrà una sèrie de pautes a seguir que l'ajudaran a l'hora d'organitzar les seves classes, de quina manera donar-les…

Però, com d'importants són els continguts que posa en el currículum? Són realment importants tots els continguts que tracta? Creiem que molts dels continguts es podrien suprimir, ja que, o es donen repetides vegades en tot un cicle escolar només ampliant una part, o directament, són coses que es podrien eliminar, ja que no tenen rellevància perquè són continguts moltes vegades conceptuals i actitudinals i que es podrien evitar en molts casos.

Després de plantejar la pregunta, Segons Domenech, J. (2001), es crea un debat envers quins són els continguts rellevants i necessaris per als nens de primària per quan hagin d'incorporar-se a la vida. D'aquí ve la necessitat d'incloure al currículum l'educació moral, cívica i valors necessaris per viure en una societat canviant i perquè hauran d'estar preparats per a les situacions que se'ls hi presentin.

Segons el que hem llegit i segons les nostres experiències com a alumnes de primària que hem set, hem arribat a la conclusió que el currículum en si, es focalitza més en els continguts acadèmics, històrics... I no tant en els aspectes morals, també útils per a la vida. D'altra banda, les escoles, solen tenir problemes per adaptar el currículum, això vol dir que, tal com està estructurat el currículum, no facilita el seu ajustament al centre. Això ens fa reflexionar que a l'hora de crear el currículum, no es té en compte la vida a les escoles, és a dir, s'inclouen continguts i objectius al currículum sense prestar atenció a les necessitats de cada escola, de cada nen, del temps que disposen, els seus recursos...

Infografia:https://create.piktochart.com/output/26170770-new-piktochart 

Qüestionari de Malalties Rares

El passat dimarts vàrem anar a l'escola CEIP. Can Misses d'Eivissa. Allí vam demanar als professors que realitzessin un qüestionari sobre les Malalties Rares i el resultats varen ser els següents:

Característiques profesionas i demogràfiques:

Totes les professores que van realitzar el qüestionari eren dones, un 80% havien estudiat Magisteri i un 20% Magisterio especialitzat en Educació Especial.

Anys treballant al sistema educatiu:

Aquí podem veure una gran diversitat, ja que el 40% porten treballant entre 0 i 5 anys, un 20% entre 11 i 15 anys, i un 40% 16 i 20 anys.

Conèixes a algú que pateixi una malaltia rara?

El 80% va possar que No i un 20% que va marcar que Sí.

Has tingut algún alumne amb malaltia rara?

El 100% va contestar que No.

Necessitats d'informació:

El 100% està d'acord en que necessiten més informació.

Necessitats de suport social:

El 100% de les respostes obtingudes està d'acord en que necessiten més suport social.

Necessitats d'ajuda per a donar explicacions a altres:

El 100% de les respostes del qüestionari opinen que necessitarien una mica més d'ajuda a l'hora de poder explicar.

Necessitats relatives a suport personal:

Un 80% opina que no necessita un suport dins de l'aula i, en canvi, un 20% opina que si ho necessita.

Percepció docent:

El 100% opina que és important la col·laboració amb la família, millorar les competències curriculars i habilitats acadèmiques,...

Percepció docent sobres les TIC:

Aquí podem veure que el 100% de les respostes coincideixen que és molt útil l'utilització de les TIC.


Aquí adjuntam el qüestionari complet.

Cyberbulling

Desprès d'haver vist els videos i d'haver llegit els documents pertinents a classe per a la creació d'un conte, nosaltres ens hem decantat per el Cyberbulling. Aquest mètode de treball el feim servir per concienciar als nens dels perills d'internet, ja que la majoria no són concients del risc que això suposa.

Adjuntem aquí el nostre conte i esperem que us agradi.

Eines de creació i presentació de la informació Educativa - Disseny de cartells

Avui hem après a utilitzar un programa de disseny gràfic anomenat Canva.

El nostre objectiu amb aquesta aplicació és crear un pòster per sensibilitzar envers les malalties rares a estudiants i professors de la Universitat de les Illes Balears, i a final de curs es farà una exposició amb tots els pòsters. 

Canva és una eina que permet dissenyar i crear contingut per a la web de tot tipus. Amb ella podem crear una portada de llibre, un pòster, una portada de Facebook, una publicació d'Instagram,...Disposa de plantilles i dissenys de Canva, podem pujar imatges, afegir texts i canviar l'organització dels elements de les plantilles.

Google Drive

  Avui, a classe de TIC hem après ha utilitzar millor el Google Drive, una aplicació de Google que ens concedeix un àmpli ventall de funcions on podem crear diferents tipus de documents, que ens els comparteixin, compartir-los nosaltres i permetre que aquells amb qui ho compartim el editin si ho desitgen.

 Disposa de moltes eines que faciliten la feina i que nosaltres desconeixíem com pot ser: fer comentaris sobre un apartat d'un text i que els altres amb qui està compartit el document puguin veure-ho al moment i resoldre-ho compartir el document a través d'un enllaç sense necessitat d'introduir-lo en el document, ...

  Ens ha semblat de gran utilitat. En l'actualitat l'ús de les tecnologies a les classes s'està estenent, juntament amb la realització de treballs via ordinador. És per això que Google Drive és un avantatge a l'hora de realitzar els nostres treballs, a més de facilitar la comunicació entre els components d'un grup i així poder fer la feina tots junts sense necessitat d'estar en el mateix espai en al mateix temps.

 Aquí us deixem una imatge d'un document que hem creat per a aprendre a utilitzar el Google Drive. Hem creat un conte sobre les malalties rares i alhora hem anat fent comentaris i comunicant-nos per xat.