miércoles, 20 de diciembre de 2017
Enfocament globalitzador
Les competències que han de ser l'objectiu de l'educació, no han estat objecte d'estudi ni es té molta informació sobre elles. Les competències entren en quatre dimensions que les engloben: social, interpersonal, personal i professional. Dins de cada dimensió, hi ha diferents competències que es classifiquen en: disciplinar, multidisciplinar i o metadisciplinar, en relació als sabers científics que la sustentin (per exemple, la participació és metadisciplinària). Hi ha un problema, i és que hi ha molts de suports científics dels components de les competències, la qual cosa dificulta la creació d'una proposta que doni resposta a una definició de les finalitats de l'ensenyament. Per això s'ha de plantejar una estructura del currículum entorn a les necessitats vitals d'àmbit general o més concretes. El més adequat és que els coneixements es reparteixin en diferents agrupacions (com l'agrupació en dimensions, com hem vist anteriorment) de tal manera que la tasca pedagògica es pugui realitzar de la manera més adequada i eficaç possible.
Les estratègies metodològiques han de tenir un enfocament globalitzador. El mètode més utilitzat avui en dia és el mètode transmissiu convencional, basat en la seqüència exposició-estudi-exercitació-prova o examen, que només serveix per aquelles competències de caràcter acadèmic en les que la reproducció literal es correspon amb el nivell d’eficiència desitjat. Però no existeix un únic mètode alternatiu a l’ensenyança transmissiva, sinó que la resposta a les necessitats educatives passa pel domini de múltiples estratègies metodològiques. El docent ha d’utilitzar una metodologia variada en la que l’objectiu serà la utilització apropiada d’aquelles estratègies coherents amb el coneixement del que es disposa sobre com es produeixen els aprenentatges.
Per altra banda, les variables que permeten descriure qualsevol proposta metodològica inclouen: una forma d'agrupar-les en seqüències d’activitats, que és la manera d’articular les diferents activitats al llarg d’una unitat didàctica; unes relacions i situacions comunicatives que permetin identificar uns papers concrets del professorat i de l’alumnat; unes formes d’organització social de la classe, que és la forma d’estructurar l’alumnat a l’aula en grups fixos i mòbils o flexibles, treball per parelles o individual, i la dinàmica grupal que s’estableix; una manera de distribuir l’espai i el temps, ja que un ús rígid dels dos poden impedir l’aprenentatge de moltes de les competències previstes, per tant la distribució de l’espai i del temps han d’adaptar-se a les característiques de la corresponent dinàmica grupal; un sistema d’organització dels continguts on s’introdueixen el màxim nombres de relacions possibles i la situació real de partida, així cada alumne enriqueix les seves estructures de coneixement amb esquemes interpretatius complexos; un ús dels materials curriculars, ja que aquestos han d’ajudar a construir situacions de la realitat que seran el punt de partida de les seqüències didàctiques, han de contenir exercicis seqüencials i han de ser flexibles per adaptar-se als diferents ritmes d’aprenentatge; i un procediment per a l’avaluació, ja que aquesta incideix en l’aprenentatge i és una peça clau per determinar les característiques de qualsevol metodologia..
Per últim volem comentar que les competències és l’objectiu de l’educació, per tant, les competències han d’estar estudiades. Després d’haver llegit les lectures corresponents, sabem que no hi ha cap ciència que les estudií, però si has disposat d’un saber contrastat pels seus components. Com a futurs mestres que som, hem de tenir en compte d’utilitzar unes estratègies metodològiques amb un enfocament globalitzador, ja que hem de tenir en compte per a qui va dirigit, és a dir, dimensió social, interpersonal, personal i professional. Com a resum, el docent a d’utilitzar una metodologia variada que el seu objectiu sigui realitzar estratègies coherents amb el coneixement que es disposa sobre com es produeixen els aprenentatges a l’aula.
Infografia: https://create.piktochart.com/output/26995850-sequencia-dactivitats
Infografia: https://create.piktochart.com/output/26995850-sequencia-dactivitats
Font: https://goo.gl/images/AmXuQp
lunes, 18 de diciembre de 2017
Presentació Power Point BATICOGE
El divendres 15
de Desembre, vam presentar el nostre Projecte de Baticoge a l’assignatura de
TIC. En aquest projecte vàrem visitar un centre per tal de realitzar unes
preguntes sobre les Noves Tecnologies.
Ha estat un
treball molt aprofitós ja que vam portar la teoria, apresa a l’aula, a la
pràctica. Vam poder treure unes conclusions un cop acabar el projecte. Creiem
que la societat evoluciona molt ràpid però que hi ha escoles que els hi costa
evolucionar pel que fa a les TIC.
És un tema que
costa i que hi ha por, però hem de pensar que les Noves Tecnologies és un
molt bon recurs que ens ajuda a trencar barreres amb aquells alumnes que ho
necessitin i una molt bona eina per ajudar-nos a donar els continguts. En definitiva, una
motivació cap als alumnes.
A continuació,
adjuntem el Power Point que és l’eina que vàrem a utilitzar per a la nostra presentació de projecte:
Re-disseny
RE-DISSENY DE DIAPOSITIVES
Avui a classe de TIC hem re-dissenyat un Power Point tradicional, aquest es troba cargat de text, amb molt poques imatges,...
Aquí us adjuntam el notre Power Point re-dissenyat 😊
viernes, 15 de diciembre de 2017
Bretxa Digital
La bretxa digital és un
fenomen social que l’hem de tenir present a les nostres aules. Hem d’analitzar
la situació per reduir les conseqüències i aspectes negatius que es poden
produir.
![]() |
| Font: https://goo.gl/images/ZK61c1 |
En aquesta entrada ens hem
volgut informar més sobre aquest tema. Per tant, cada membre del grup hem
cercat un article i hem volgut fer un resum de tots ells. Ens ha servit per a
poder ampliar els nostres coneixements.
Hem valorat positivament
aquesta entrada ja que, com a futurs mestres que som, hem de tenir en compte
tots aquells aspectes que poden tenir lloc a una situació d’exclusió a les
nostres aules.
A continuació adjuntem el
nostre informe extret dels 5 articles cercats sobre la Bretxa Digital.
miércoles, 13 de diciembre de 2017
Life Feels Good
Una de les activitats que ens van encomanar va ser veure la pel·lícula de Life feels good.
La segona part de l'activitat era fer un comentari individual en el fòrum general de l'assignatura de TIC responent a la pregunta de:
Quins canvis hauria pogut tenir la vida d’en Mathew si hagués tingut un/a mestre/a informat en temes tecnològics i d’ajudes tècniques?
Aquí us deixam els nostres comentaris:
Comentari de la nostra companya Alba Cosano que per problemes amb la conta de Moodle no podia accedir-hi:
És evident que si en Matthew hagués tingut més ajuda (dins de l’àmbit que sigués) hauria millorat la seva qualitat de vida, això per descomptat. Però no només ell, sino qualsevol persona amb un problema d’aquesta índole, per desgracia.
El clar problema que jo veig, no només en aquest cas, sino en l’actualitat en general, és que ningú dona l’importància que es mereix a aquest tipus de problemas. No ens interessa, simplement. És millor continuant enriquin-se a costa dels altres i promocionar una forma de vida consumista que “malgastar” els diners en la recerca de solucions per persones amb problemas que no ens interessen; és més fácil.
I ja no només es tracta d’aquest aspecto egoísta i fastigós de l’èsser humà, sino la inconsciència i el desconeixement de la gent al voltant d’aquestes persones especials. Si, per exemple, els pares d’en Matthew haguessin actuat d’una altra manera, potser l’inserció de Matt hagués sigut diferent. Potser, també, si els metges haguessin posat més interés, haguessin trobat altra manera de tractar el seu problema o li haguessin donat més possibilitats… Qui sap…
El que és clar, és que, com va dir Stephen Hawking: “pot ser que no tingui res a veure o que ni tan se vol tingui una base científica, però és molt probable que encara estigui viu gràcies al meu optimisme i a les meves ganes de viure”. Pot ser que, amb en Matthew, passés lo mateix… Qui sap…
ESPEREM QUE US HAGI ESTAT D'INTERÈS LES NOSTRES APORTACIONS!
jueves, 7 de diciembre de 2017
Formar per a la vida
L'avaluació a l'escola ha de dirigir-se a tot el procés d'ensenyança i d'aprenentatge, no només als resultats que ha d'aconseguir l'alumnat, sinó a qualsevol de les tres variables fonamentals que intervenen, és a dir, les activitats que promouen el professorat, les experiències que realitza l'alumne i els continguts d'aprenentatge, ja que les tres són determinants per a l'anàlisi i comprensió de tot el que succeeix en qualsevol acció formativa.
Fins fa poc temps, en el model tradicional, l'avaluació s'associava a una prova que pretenia reconèixer simplement si l'alumne sabia o no sabia sobre uns continguts generalment conceptuals, a partir d'unes proves senzilles de paper i llapis. Tot es redueix finalment a una nota que pretenia incloure en ella mateixa tota la riquesa del procés d'ensenyança i aprenentatge, la nota aconseguida a través de l'examen era l'únic mitjà pel qual l'alumne realitzava l'esforç necessari en el seu procés d'aprenentatge.
L'educació sempre es defineix amb la intenció de formar per a un demà, preparar als alumnes perquè siguin capaços de respondre de ela forma més eficaç possible davant unes determinades situacions. Per tant, l'objectiu ha de ser avaluar per ajudar a l'alumne a què millori el domini d'una competència determinada. Per poder avaluar les competències és necessari tenir dades fiables sobre el grau d'aprenentatge de cada alumne amb relació a la competència en qüestió, això requereix l'ús d'instruments en funció de les característiques específiques de cada competència i els diferents contextos on aquesta es pot dur a terme. El medi per conèixer el grau d'aprenentatge d'una competència serà la intervenció de l'alumne davant una situació-problema que sigui reflex de les situacions reals en les quals es pretén que sigui competent.
El currículum inclou el concepte de competència i exposa que la seva adquisició per part dels alumnes és el referent bàsic del procés educatiu que du a terme l'equip docent. Això fa canviar els objectius que es buscaven des de totes les activitats escolars, matèries, àrees... També afectarà les metodologies emprades, ja que es cerca l'adequació, la manera més eficaç d'obtenir uns resultats concrets.
L'avaluació té, en el currículum, una funció reguladora de tot el procés d'aprenentatge per competències. El professorat ha de poder mesurar el grau d'assoliment dels objectius de les matèries, de les competències bàsiques i, si és necessari, dels processos didàctics dels aprenents. Per a l'alumnat, saber regular-se i constatar els seus avanços els ajudarà a estar més preparats per seguir endavant amb l'aprenentatge. Per tant, és important que l'alumne sigui el principal implicat del seu procés d'aprenentatge. A més, s'haurà de compartir amb l'alumnat el procés avaluador, i això implica la recerca de noves estratègies per fer-ho. Cal compartir amb el professorat i les famílies la coherència dels criteris d'avaluació aplicats en les disciplines o activitats escolars.
Per acabar, podem dir que la societat evoluciona molt ràpidament, per tant, l'escola també ho ha de fer. L'objectiu de l'avaluació d'una escola tradicional és una nota i preparar a l'alumnat per la vida laboral. I l'objectiu de l'escola moderna és ensenyar a l'alumnat els seus errors per tal que no els faci un altre tot, és a dir, ensenyar el perquè de les coses. Crèiem que com a futurs mestres hem d'avaluar explicant els perquès, ja que l'alumnat sabent-l'ho ho adquirirà més fàcilment i serà positiu pel seu procés d'aprenentatge.
Infografia: https://create.piktochart.com/output/26720261-new-piktochart
lunes, 4 de diciembre de 2017
Hem volgut penjar a Twitter, amb el Hashtag #tic22104, per tal de compartir amb els nostres companys el nostre joc. Creiem que això és una molt bona manera per compartir recursos i ajudar-nos entre nosaltres com a futur mestres.
Daus Conceptuals
El joc del Daus Conceptuals va ser creat per Adrián Chang. Consisteix en crear dos daus, cada dau tindrà uns conceptes diferents. Alhora de llençar-los els alumnes hauran de relacionar els dos conceptes.
Els estudiants ha de saber si els dos conceptes estan relacionats o no. Hauran de construir una oració i finalment, hauran de construir un mapa conceptual amb els conceptes.
El nostre joc va adreçat als alumnes de primer cicle de primària. Els conceptes que hem triat és, per un dau, els nombres de l´u al sis, i l´altre dau, diferents objectes. Per exemple, amb el nombre u hauran de relacionar la part del dau que tingui un objecte. Volem que relacionin els nombres amb les quantitats.
L´objectiu del joc és relacionar els conceptes dels dos daus construint un mapa conceptual.
viernes, 1 de diciembre de 2017
Power Point
Avui en el taller hem aprés a utilizar millor la eina per fer presentacions visuals. Power Point és l'eina que més usam després de Word Documents ja que és molt útil per a estudiants i qualsevol persona que vulgui explicar de manera més amè.
És una manera de facilitar la informació, a més a més té més eficàçia didàctica gràcies a l'opció de poder ficar imatges (perquè els continguts siguin més visuals), audio i video. També diferents tamanys i estils de lletra i crear hipertextos.
Aquesta es la presentació sobre "Què són les malalties rares?" dedicat a nenes de Primària que hem fet per pràcticar les diferents opcions que ens ofereix Power Point. Amb transcicions,imatges,videos,...
Aquesta es la presentació sobre "Què són les malalties rares?" dedicat a nenes de Primària que hem fet per pràcticar les diferents opcions que ens ofereix Power Point. Amb transcicions,imatges,videos,...
Esperem que us hagi agradat!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)











