L’escola s’ha d’adaptar als temps que vivim

Font: https://flic.kr/p/8Jkhjr

L'escola ha anat canviant al llarg de la història. Al principi es parlava d'una escola on es creia que els alumnes no sabien i, per tant, hi anaven per aprendre. El mestre era l'únic que posseïa els coneixements necessaris per a l'aprenentatge de l'alumne i els emprava únicament per a que aquests poguessin omplir la seva intel·ligència amb l'acumulació. Es va lluitar molt per tal que aquesta concepció de l'escola desaparegués i donés pas a una ensenyança alternativa, on l'escola s'adapta a les necessitats de cada nen, cadascú és diferent i necessita el seu ritme per aprendre; es dona més importància a l'activitat autodidacta i la intel·ligència es considera un pot ple que s'enriqueix, ja que el nen té els seus propis coneixements.

Aquesta idea d'escola alternativa s'ha intentat integrar dins de l'aula, però no ha sorgit amb els resultats esperats. Avui en dia és cert que hi ha una escola que accepta la diversitat de l'alumnat, intenta que participin dins de l'aula i amb els seus companys, el mestre ja no es veu com a una figura d'autoritat al que simplement l’han d'escoltar, sinó que tots poden opinar perquè tots tenen punts de vista diferents amb els que aporten varietat de pensaments al grup. Però avui en dia, encara no existeix, malauradament, una participació plena de l'alumnat ja que els nens que tenen una manera diferent d’aprenentatge de la que està estipulada, alguna necessitat educativa especial, mancança d’habilitats socials, no es troben dins de l'aula amb els altres companys. La teoria és una escola inclusiva, en canvi, en la pràctica, es veu a diari que la realitat és una altra. Aquests nens tenen els mateixos drets d’estudiar que qualsevol alumne i, en canvi, se'ls separa de la resta. És cert que això significa un esforç per a la institució educativa, però s'han d'integrar i per  això també són importants els equips de l’EOEP a primària i els d’orientació a secundària, ja que són els encarregats d’observar, diagnosticar i avaluar la feina que s’ha de fer amb aquest alumnat. Els pedagogs terapèutics seran els encarregats d’adaptar el material per a que el professorat pugui treballar amb aquests nins.

Per altra banda, també tenim a les famílies que no estan d'acord amb una part de l'escola actual. La majoria d'elles creuen que l'escola ha de dur a terme la formació integral de la persona, és a dir, capacitar-la per a donar resposta als problemes que se li presenten al llarg de la seva vida. Però això no és així, ja que l'escola aporta coneixements acadèmics a l'alumne, i en aquesta, s'ensenya tot allò que no pot ser après de forma natural en la família, els mitjans de comunicació, ... L'educació de l'alumne de cara a la societat l’han de donar els pares als seus fills, no l'escola. Ha d’haver-hi una interacció entre alumne – mestre – família perquè el treball en equip és bàsic per avançar.

Per finalitzar, podem dir que no érem conscients de que l’escola que tots hem viscut estava tant endarrerida en comparació de l’escola ‘’ideal’’ que presenten els autors. Aquest fet ens ha ajudat a tenir una visió diferent de l’educació enfocada més a potenciar les capacitats o competències del nen, que d’aquesta manera, a llarg termini, afavorirà a la societat.

Infografia: https://create.piktochart.com/output/25036796-finalitats-de-leducacio